Torrecillas. Via llarga prop de la Región Metropolitana.

5.120 i Cuarto de queso.

Aquestes són les dues vies que hem resolt a Torrecillas. 

La primera via trascorre per la part inferior de la majestuosa paret de Torrecillas i permet acostumar-se als alejes i característiques de la roca. Canvis de plaquera a tupida de forats amb bona progressió en qüestió de suspirs i compartint estona amb la cordada d'en Jan i en Pere que féien els primers llargs de la Tripi para dos. Fem cordada amb el Joel.

L1. El marquen com a 6a+, placa de col·locar-s'hi en un inici per acabar guanyant verticalitat amb molt bona pressa i és que els forats d'aquestes roques - que es debaten entre gresos, conglomerats i vés a saber quin depòsit volcanoclàstic de gra fi- permeten una progressió còmoda. R1 còmoda. Surten un llarg d'uns 35m.

L2. Un III, placa tombada que mena cap a un diedre que es pot visualitzar des de lluny en la paret i que no té cap secret. Arribar a l'R2 que és on torna a guanyar verticalitat i reunió còmoda. 

L3. Últim llarg, V+ potser, canviant, trams plaqueros no difícils i tram amb bons agarres arreu. Ràpidament arribem a l'R3 de poca comoditat. 

Descens: Muntem el ràpel que ens duu amb uns 50m la tirada fins la R1 de Tripi para dos. Des d'aquesta ja només queda un ràpel i fem terra.

Vía amb sol d'hivern que escalfava prou i entretinguda espera veient el free-solo d'un loco que hi havia per allà...

Cordades a 5.120 i Tripi para 2. En blau itinerari de Tripi para 2. A la foto de la dreta, R2 de 5.120, relaxada.

Arribant a R2 de 5.120

La segona via la vam compartir en una cordada de 3, Jan, Joel i servidor. Per arribar a la base remuntem la quebrada per un camí poc fresat. Busquem el primer llarg de cuarto de queso i per condicions selvàtiques o falta de perícia no el localitzem. Decidim començar la veina "Papelucho".

L1. III, passeig per escalfar els músculs mal dormits de la nit i arribar a la R1 de Papelucho, després, en ensamble o muntant una R intermitja en uns blocs fem una tirada de 10m per arribar a un escape que a peu ens duu cap al L2 de Cuarto de queso.

L2. Començem el que havíem vingut a buscar. Placa d'adherència, no difícil, però poc protegible fins que arribem on guanya verticalitat la vía i trobem bones localitzacions per a posar-hi un pont de roca.

El llarg és curt, uns 20-25m on la dificultat ronda el IV+ i molt protegible al gust en base a la quantitat de ponts de roca que trobem. L'R2 és un mix de pont de roca i expansió. Còmode i reforçable per més ponts de roca.

L3. Per a mi el més interessant de la via, guanya ràpid verticalitat per placa de fixar-s'hi. No té cap complicació però els alejes potser poden arribar a pesar. Acaba el llarg en una grimpada a través dels, ja típics, forats de torrecillas. L'R3 és molt còmode i hi tenim espai. Uns 40-45m de llarg.

L3, Joel progressant.

L4. Darrer llarg que mena al cim, carena, linea que retalla el cel, digueu-li com volgueu. Tira recte amunt, 4 expansions si no em falla la memòria per quasi 50m de llarg. No cal patir, tenir clar i mantenir un traçat recte són claus per no quedar-vos sense corda. Servidor. Molt, molt, molt protegible per ponts de roca. Per triar i remenar. El llarg no supera una dificultat de V fins als últims 8m abans de la R4. On augmenta fins a un V+. Abans d'arribar als 2 últims bolts (tram més protegit) hi ha una terrasset on podem muntar una R intermitja (de fet naltros ho vam fer) amb una fisura on hi van entrar camalots #2 i del #3. 

A l'arribar a la R4 haurà valgut la pena fer la vía. Les vistes cap a la serra del San Ramón són bacans com diuen aquí, o la raja, en fi. Espectaculars. Passejem per la carena i ens enbadalim guaitant uns còndors. N'hi ha un que vola baix i és majestuós amics, quina passada. Embergadura i silenci total, ens mirem i abans que ens enxampi la foscor ens despedim.

Descens: Desfem fins a R2 d'on, havent fet el tripi-joc, desgrimpem amb cura fins la R1 de "Papelucho". D'aquesta ja fem terra i marxem cap a Santiago. De nit, sense presses i guaitant les estrelles durant tot el camí de baixada a la ciutat.

Breu, intensa visita a Santiago.