Passeig per el camí en 5 etapes.Un home com cal, li arriba el dia (normalment aquestes coses passen de nit) on té la necessitat de peregrinar. Normalment però, peregrina cap a barres de bar ó altres indrets on hi regna la per/diversió. No entenem doncs peregrinar com a conduïr un parell ó tres hores fins a les estimades muntanyes del Pirineu.
Aquesta vegada però, ha tocat canviar de direcció i dirigir-nos fins a a Logroño. Ciutat, capital de la Rioja. Comunitat que per ignorància només en coneixem el vi i, últimament les peres de "rincón de soto".
Estafa sideral, doncs gràcies a la D.O. es pensen que les seves peres són potser, l'àpat més extraordinari des de la invenció dels canelons. Un error més del sistema...
La nostra peripècia s'enfocava més aviat com a un tastet del camí. Més, que no pas una qüestió de superació personal. Així doncs, els nostres dies de peregrinació van transcòrrer des de Logroño fins a Burgos.
Caminant per el camí francés, (camí que neix tan a St. Jean Pied de Port com a Somport (Jaca) i arriba fins a Finisterre).
L'experiència, molt maca. Bona gent i excel·lent meteo que ens van acompanyar (ó vam acompanyar) durant totes les jornades.
Les imatges són una pincellada dels païsatges agrícoles i monumentals. Esperem que us agradin.
Peregrinació completada amb l'Anna.
sóc molt original fent fotos! ...quin desastre de peus!
burgos catedral: que li està passant al cel... - què m'has posat a la cantimplora?
co-protagonistes.
3 comentaris:
Germà!
Me'n alegro que hagi anat tant bé.
El Camino sempre t'aporta moltes coses. Tan es si ho fas sol, amb amics, amb parella o a peu, amb bici, en cavall o en monocicle.
Cuida't les llagues!
germà, q gran la postal!
ja ens pasareu la direcció definitiva per enviar-vos cartes motivadores a vosaltres ...ara q l'hivern més cruel us caurà al damunt!
hehe, salutacions doncs!
Almenys estes setmanes últimes sí han tingut coses tristes... L'incendi d'Ontinyent em va afectar molt. Pensa que es va cremar tot el paratge del Pou Clar, entre molts altres... Devastador. I a sobre es mor el Labordeta, una de les darreres persones que amb un parell de collons podia enviar a un diputat del PP "a la mierda" i conservar tota la dignitat. Van morint-se els pocs que queden dels bons...
No sabia res del teu Camino. Com saps, jo el vaig fer farà uns 5 anys amb bici. Una bona experiència. A més, l'has fet amb una companyia insuperablement perfecta, no? els camins sempre acaben portant al lloc correcte, i en el teu cas ha estat així.Una joia vore que les coses et van bé!
Salut!
Lisard
Publica un comentari a l'entrada