volteta per núria

 vall de coma de vaca amb vistes al refugi.

comença una ruta poc definida cap a Coma de Vaca a altes hores de la tarda... temps poc intempestiu i gens borrascós que permet plantar amb calma la tenda i tenir una nit sense picors.

arriba el sol, iniciem la marxa pel torrent de coma de Vaca i enfilem cap al coll de Tirapits. D'enllà carenegem per terreny molt còmode fins arribar al cim de la fossa del Gegant... i tirem avall fins al santuari. 

ruta amb uns núvols de tempesta envoltant-ho tot però arribant ben secs al bar de ribes. retrobaments boníssims i previsions fàcils de calcular.

com a mostra unes quantes fotografies de l'estat en el que trobem el pirineu oriental. la neu hi té presència, interessant que llevant hi torni i ens deixi gaudir quelcuna esquiadeta en aquest mes de novembre que ja fa baixada.

 

 jaça de dalt de coma de vaca amb vistes cap al Torreneules i a la coma del clot.

i caminant passat el coll de carançà amb vistes al pic de l'infern tapat pels núvols.

 

 al fons el complex hotelero-religiós i mitja tarda damunt Daió.

 retrobaments.

massif du canigou

...passeig per la zona. ascensió evitada al cim però marcant-nos una ruta circular molt entretinguda. (veure ortofoto).

el mantell ja marxa, torna el verd arreu. quin goig de fagedes! i indignant-nos amb la gavatxada que en hores de dormir a muntanya decidiren fer la seva particular festa... nit del lloro! 

adn de pirineu axial, amb vistes directes cap a ulldeter. la neu encara hi és, però es retira... i ens deixa un bon regust.

 itinerari seguit. descoberta del massís! (errors que passen a ser encerts)

cap de setmana apretat com pocs...

dilluns al sol d'ulldeter

nevant? vinga va, som-hi.

ridícula nevada a ulldeter...però molta força del vent que ha deixat acumulacions de neu pols a les pales S i NE ... que hem petat amb uns pocs priviligiats que s'han acostat cap al bastiments en dilluns. la resta, podeu veure les fotos de la vall de comadevaca...grà de fajol... en fi... poca cosa.

evocadores visions de l'albera... i del canigó... i esperant que l'onada de fred siberià deixi un bon regal de febrer al pirineu..

amb el gerins i l'anna.

travessa a l'Albera

En dos dies de Portbou fins a la Jonquera per l'Albera. Resseguint la carena fronterera amb descans al refugi de Colomates.

Travessa molt solitària entre setmana i amb uns dies anticiclònics on no hi han mancat estones de boira.

Intensa ruta a través del final del camí dels Pirineus per a molts. Essent per a jo una fantàstica descoberta que perseguia des de ja feia un temps.

Les informacions han estat reculls de l'HRP d'en Verón i de la cartografia del ICC. Si bé, per mostrar la ruta he "retallat" els IGN francesos. Un total aproximat d'uns 40kms molt diversos. Fagedes despullades, alzinars magnífics i sota bosc mediterrani mal parit allà on el camí deixava de ser GR i esdevenia en quelcom improvitzat.

La informació pràctica per si algú s'anima...

Cal tenir en compte que el tram de Portbou fins el coll de Tarabaus no és massa agraït. Pista forestal. D'aquí fins al coll de Banyuls el camí és bó i entretingut amb constants pujades i baixades.

Del coll de Banyuls fins al pic de Sallfort jo he errat al no seguir en tot moment la carena, però el desviament fins a tallar el GR-10 ha estat profitós amb la boira de teló de fons. Un cop a la carena de Sallfort cal anar fins al coll de Pal i prendre direcció N fins a trobar en una clariana el refu de Colomates. Molt acollidor i amb prou llenya com per passar-hi l'hivern!

El segon dia consisteix a seguir el GR per la carena fronterera, pujar al Puig Neulós per gaudir de les vistes de la plana occitana i baixada fins al coll Forcat on cal estar atents doncs el camí no és tan fressat com fins ara...

Jo al coll forcat, l'he liada una mica massa per arribar a la pista que duu al coll d'Auleda, però bàsicament amb travessar el bosc en plan comando hi he arribat...

Del coll de l'Auleda fins la Jonquera segueixo el GR-11 i amb un parell d'horetes arribo a la Jonquera. Imprescindible conèixer la fauna de l'indret tot fent una canya...

Pic d'Envalira

Per Campcardós feia dies que tenia ganes de passar-hi... hem fet camí cap al pic d'Envalira trobant neu de manera continua a partir de 2400m. Problemes a l'ombro per culpa de plaques de gel inoportunes i ...anar-hi anant. Cabana acollidora, estrelles a lloc, menjar sense gluten correcte i tornada a muntanya amb gent d'arrels.

Boníssim dia anticiclònic, espectaculars les vistes, poca civilització entre setmana i un recull d'imatges que omplen més que les paraules.

ulldeter: la vida en 2D

diumenge amb molta boira (confusió)...i en la tònica habitual...més ganes de trepitjar neu que de mirar la televisió.

skis, raquetes, a dues potes, a quatre...res, el dia per ser-hi era lo dissabte... però vam poder diumenge. ja ens va enganxar el front que tenim a hores d'ara descarregant aigua arreu de Catalunya. pèsim temps -les fotos de la càmara són en gris i blanc-. a la tarda, cuita cap a votar i a dormir aviat com la nit de reis. per al alçar-nos, veure com a la xemeneia la crisi haurà deixat una "notita" de despedida. RES.

hi ha ganes del blanc de neu, que el blau ja ho ocupa tot (tret dels poblats gals de sempre) i de blanc ara en tenim a orient. aquesta setmana tocarà però provar sort cap a occident!

aviam què...

bona setmana, lector.

Carlit: passeig o intent aplaçat

Carlit, cim encara sense ser trepitjat. en aquesta ocasió l'intent ha estat per la Nord... increíble oportunitat de trepitjar-la amb neu...un altre dia serà, per què el plaer encara no ha consistit en arribar al cim...potser un dia caldrà donar un cop de cap i passejar-hi per les bulloses...

als llocs a vegades cal tornar-hi després d'una gran nevada. nevada que hagi esborrat les traçes anteriors per poder-ne obrir una de ben maca. som-hi doncs sortint des del refu dels enginyers direcció a la canal que mena al cim del Carlit. (les condicions a la part superior de la canal esq. ens van tirar enrere, per prudència "no tiren al pollastre que no vola"... capçelera sense purgar, molt carregada a diferència del tram inferior amb restes d'haver-se purgat) ..butlletí de gratis...

com deia, no hem tocat el cel. -només una mica de boira- però tan és. l'estrena de la temporada de neu està més que oficialitzada. esperem que aquest any tant el piri com el genoll permetin omplir el dipòsit i buidar la cartera uns quants cops més.

oferim doncs 4 fotos del tou de neu que vam trobar. (13-11-2011)

komando astenagusia+gossa de santaco.

volta fins a Llanós

Amb l'acabament derecuperació de tota classe i demés obligacions...començaven les meves vacances.
Les fotografíes d'aquesta entrada al blog corresponen a la volta per la de la vall que duu de porté direcció al massís del carlit passant per el llac de Llanós. si bé, més aviat és un embassament.
la pujada va ser per el transitadíssim GR-7 situat a la solana de la vall i la baixada per l'ombra.

en groc la pujada, en blau la baixada.

a destacar: l'embassament de Llanós (inmens), el dia clar i radiant, les vistes de la cara N del Carlit i el bon comportament del meus renovats teixits del turmell.

ULLDETER