el viatge a la patagònia xilena és inmens tot i la petita porció recorreguda. uns paisatges en la seva majoria verges, salvatges... amb paisatges formats per boscos, cims, glaceres, llacs ...que et criden a acostar-t'hi...a unir-te.
nosaltres començem el nostre viatge a través del riu puelo i arribem a argentina. tornem cap a xile als pocs dies i acabem per recórrer la costa. chaitén, volcans, fiords, ferrys, camions... tot ho acabem deixant enrere per tornar a puerto montt, una ciutat amb poca gràcia.
xao, argentina.
4 comentaris:
Si vas tastar el calafate, has de tornar segons marca la llegenda Tehuelche.
I si no l´has tastat, a prendre pel cul i hi vas igualment! Hi paga la pena!
concha de tu madre!! yo anduve weaaando namás' ... el pròxim està claríssissim que és pedalejar la austral fins a la punta del món!
per cert no he vist reee d'aysén en realitat... sols X región
le mondo bonito de les terres del sud! s'ha de repetir, si o si, en un momento o otro, cleta, carpa, yyy km!saluten, meC moOc!
Però vull dir-li que això és molt útil, gràcies per trobar el temps per escriure això.
Publica un comentari a l'entrada